L´anxoveta

L´ANXOVETA ( Lletra i música: J. Vergés)

UNA NIT DE PRIMAVERA
NAVEGAVA AMB LA BARCA
PER LES AIGÜES DE L´ESCALA
VORA LA CALA MONTGÓ.

QUAN DEL “ FONDO” DE LES AIGÜES
VA APARÈIXER UNA ANXOVA
PETITONA I MOLT BONICA
I JO LI VAIG PREGUNTAR:

“ ANXOVETA, ANXOVETA,
NO ET VOLDRIES CASAR AMB MI ?
ET FARÉ AMB VINAGRETA
AMB LLIMONA I MOLTA SAL.
ANXOVETA, ANXOVETA,
NO ET VOLDRIES CASAR AMB MI ?
ET FARÉ AMB VINAGRETA
A LA PLANXA AMB UN BON VI”.

ELLA ERA MOLT COQUETA
I EM MIRAVA SEDUCTORA,
SOTA UN CEL TOT PLE D´ESTRELLES
I UNA LLUNA COM UN SOL.
I VA DIR-ME “ T´EQUIVOQUES,
JO NO SÓC PAS ANXOVETA,
QUE TOTHOM ALLÀ A LA TERRA
M´ANOMENA " BOQUERÓN ".

“ ANXOVETA, ANXOVETA...

I TORNÀ AL FONS DE LES AIGÜES
DEIXANT-ME PLE DE TRISTESA,
SOTA UN CEL TOT PLE D´ESTRELLES
I UNA LLUNA COM UN SOL.
I EM VAIG DIR PER CONSOLAR-ME:
“ NOI, QUE ET QUEDEN LES OLIVES
BEN FARCIDES D´ANXOVETA
ESPERAN-TE EN EL PORT”.

“ ANXOVETA, ANXOVETA...
L´anxoveta mp3